Damià Perelló Femenía21/05/24 4:00
TW

Barcelona és una ciutat mundialment reconeguda, que s’ha caracteritzat pel seu dinamisme econòmic i cultural. Per a la gent de Balears, sempre ha estat el referent natural des del qual expandir-nos i actuar a partir d’una identitat compartida. La Barcelona catalana va teixir un imperi a la Mediterrània on el Regne de Mallorca n’era una peça clau, va generar una cultura literària de la qual n’hem estat protagonistes de primer ordre, i ha impulsat sinèrgies polítiques que ens han permès recuperar el nostre propi autogovern. Però aquesta Barcelona emprenedora no deixa de ser víctima de les seves pròpies contradiccions. Hi ha qui ha afirmat que hi havia massa ciutat per a tan poc país, i que Barcelona aspirava a més. La idea d’una Espanya amb una doble capital, política a Madrid i econòmica a Barcelona, va ser molt seductora, però ingènua, perquè el centre, com un forat negre, tendeix a absorbir-ho tot.

Noticias relacionadas
Sebastià Bennassar

Ordenar el desastre

Más noticias relacionadas

Els canvis demogràfics a Barcelona, fruit del seu sostingut boom econòmic, no tant sols han accentuat el seu cosmopolitisme, sinó que han configurat una societat que, amb independència del seu domini de la llengua catalana, ha normalitzat els referents castellans en detriment dels propis. El multiculturalisme sempre és enriquidor, però no la substitució, és la diferència entre ser integradors o ser assimilats. La cultura catalana a Barcelona s’ha desnaturalitzat, ha perdut la seva vocació nacional per convertir-se en simple cultura fabricada a la seva potent comunitat autònoma. El mercat d’actuació és Espanya i Madrid el mirall on reflectir-se per triomfar. La resta dels territoris dels Països Catalans, dels quals s’ignora tot, excepte els tòpics de rigor, no són més que un eufemisme buit de contingut. Són el passat, no el futur. No hi ha idea de nació pròpia sencera, hi ha visió administrativa de l’autonomia i ganes d’influir en l’Estat com a marc nacional real. Les mancances de l’autofrustrat procés d’independència no han fet més que posar-ho de manifest.

Avui, les estadístiques són demolidores i, si no hi ha un canvi radical de plantejaments i d’estratègies, Barcelona esdevindrà poc més que un barri perifèric de Madrid, l’aparador internacional d’una suposada Espanya moderna i dinàmica que bull al so de la típica guitarra flamenca.