Deu fer prop de 25 anys quan vaig començar a separar els residus. No record com devia sorgir la idea, però segur que fou consensuat entre els que habitaven aquell pis d’estudiants de Barcelona, ja que és una cosa que si tothom no s’implica, no funciona. El mateix passa al conjunt de la societat. Per molt que jo separi a casa més del 80 per cent dels residus, sempre n’hi haurà que no ho faran. Per no dir ja d’aquelles trobades que fa que sigui impossible reciclar, perquè sempre hi ha algú que ho acaba mesclant tot.
I tornem al mateix, per molt que els hàbits de reciclatge hagin augmentat, si el seguiment no és massiu, el resultat és pobre. Les darreres dades ho confirmen. L’any passat la separació de residus en origen a Menorca fou del 21,6 per cent, aconseguint una insignificant millora respecte al 20,4 per cent de l’any anterior, però molt lluny del 50 per cent que exigeix la UE per l’any vinent.
Veient l’evolució dels darrers anys sembla que l’única alternativa passa per canviar el sistema de recollida. Dipositar els fems, encara que sigui separat, als contenidors no funciona. I aquí estem, intentant aplicar el nou model, que replica l’antic, de deixar els fems a la porta de casa. Com era d’esperar la implantació d’aquest nou sistema no està sent fàcil i ha suscitat (i les que vindran) nombroses queixes. Està clar que no és tan còmode ni net com ara que poden tirar els fems en uns contenidors qualsevol dia i qualsevol hora. Igual que també era més còmode com ho fèiem abans, tirant els residus en una mateixa bossa. El debat no ha de ser quin és el model més còmode per als ciutadans, sinó quin és el més adient, eficient i sostenible per a la societat. I les dades confirmen que allà on s’ha aplicat el porta a porta el reciclatge ha augmentat fins al 75-80 per cent.
Igual en un futur trobem un sistema millor que compagini la comoditat i la sostenibilitat, i si algú d’aquests que es queixen tant el coneix que l’expliqui. Mentrestant, el més probable, és que els ciutadans (com vam fer en aquell pis d’estudiants) ens acostumem al nou model, conscients que si no ens impliquem tots, el problema dels residus anirà a més.
