Si ets poc menjador estaràs prim com un fideu o «magre que caus». El tel de davall la closca dels ous és primíssim, també ho és el de ceba. Si comptem la quantitat mínima d’una cosa, ho fem pes cap prim. Pots anar prim de roba o cagar prim, si la teva economia és precària. Pot venir prim o anar prim, si hi falta molt poc: -Ha vingut prim, la pilota ha passat fregant el pal...
Hi ha tertulians xerraires que quan rallen no miren prim, ofenen. A l’hora de fer una activitat és bo mirar prim, fer-la de manera assenyada. Una persona estalviadora mira prim en les seves despeses.
Desgraciadament en la societat menorquina hi ha qui es troba aigua coll i ha de mirar prim a la força, com les famílies de Ciutadella en situació d’emergència social, que no estan rebent les ajudes a què tenen dret, si van ser aprovades i concedides.
Ja sabem que uns pocs trapassers han convertit els subsidis en una forma de vida i entenc l’obligació de ser primmirat en els procediments administratius. Encara que els pobres puguin aguantar molt de temps «a pa i aigua», el termini de sis mesos per a la concessió sembla excessiu, desmesurat si a més s’hi afegeix el retard en l’abonament de l’ajuda.
Les quantitats que coneixem -una partida quasi exhaurida de 56.000€, una reserva de 5.000 per atendre els casos més urgents o 15.620 en 44 ajudes a Maó- són diminutes en comparació amb els 423.500,00€ de subvenció bocats sense mirar prim a una competició de pàdel amb el pretext de recolzar l’esport i la imatge de Menorca, ambdós fomentats ja de sobra.
Les nostres institucions han sigut sempre amatents amb les necessitats del poble, es tracta de no fer tard en abonar les ajudes als que ho passen prim i la ballen magra.
