Confort és una paraula del diccionari d’origen francès que és imprescindible i que va més enllà del sentit material que relacionem amb la comoditat d’un bon sofà. Em refereixo a tot allò que reconforta, que consola, que provoca un benestar com per exemple contemplar un paisatge, un quadre, escoltar música o per exemple en el meu cas, la tempesta que va caure abans d’ahir mentre érem dins el llit.
Ahir vaig parar atenció a les paraules de l’expresident de l’Uruguai, Pepe Mujica, mentre anunciava que està greument malalt, un polític que ha fet de la senzillesa virtut i que quan parla, es fa escoltar. «Ahora tenemos que luchar contra el cambio climático, sabemos lo que tenemos que hacer y nos estamos gastando un platal en guerras». Missatges clars i potents carregats de sentit comú, un filòsof de la vida real que convida sempre a la reflexió. No em passa el mateix amb la dialèctica de la política del nostre país, no em provoca confort, més aviat m’altera, m’inquieta i em desespera. Els uns contra els altres de forma visceral, les llums més curtes posades i tots cap a l’abisme.
Demà torna a arrencar una nova edició de les Trobades i Premis Mediterranis Albert Camus i ja en van vuit, un esdeveniment cultural generador de confort que neda a contracorrent de totes les propostes que es fan avui dia, que convida a la reflexió i al diàleg serè, que reuneix a persones i personalitats de molts àmbits diferents però amb un punt en comú, la mirada camusiana. Un esdeveniment internacional en clau local que no pretén inocular cap experiència generadora de dopamina com tot el que s’intenta oferir avui dia sinó que fa recuperar l’hàbit d’escoltar, de raonar, de repensar les coses com diu el lema d’enguany.
david.baret@gmail.com
