Hi ha mesos que poden ser llinatges (cognoms, diuen els catalans). Febrer és un bon exemple aquí a Menorca. N’hi ha uns quants que es diuen així. Febrer és el mes més curt de l’any. En finès, es diu helmikuu, que vol dir «mes de la perla» i es refereix a l’aspecte de la neu a les branques dels arbres després d’una gelada. El llenguatge pot ser poètic, igual que pot ser una arma de doble tall o una arma llancívola, depenent de qui l’empra. Cuidem el llenguatge i ell ens cuidarà a noltros. La pobresa del llenguatge és un símptoma de la precarietat mental dels parlants i pensants en general. Mai en sabem prou, ja que la llengua és una realitat viva i palpitant, feta a base de comunicació i experiències compartides.
També trobarem algú que es digui Gener. O Abril, que pot ser tant un nom com un llinatge. És curiós açò dels noms i fins a quin punt ens ajuden a navegar pel món. Anem posant noms a les coses, les persones, els accidents geogràfics, inventem paraules noves i quan una cosa ens espanta o ens molesta massa, solem dir que açò no té nom. Si és un nom propi s’escriu amb majúscula. En canvi, si es tracta d’un mes o un nom comú, el posarem en minúscula. L’ortografia és un conjunt de convencions. I què seria de noltros sense convencions?
Segons la premsa, el primer nadó nascut a Menorca el 2024 es diu Luna. I a Catalunya, Jacob. Els noms que posam ens identifiquen. Diuen molt de noltros i de la realitat que ens envolta. A la nostra cultura, el 14 de febrer celebram Sant Valentí o dia dels enamorats. Però han canviat les tradicions, les creences, les relacions entre homes i dones, la situació política, el clima, el paisatge… poques coses romanen iguals o semblants. És la revolució. Ni la russa, ni la francesa, ni la industrial. L’actual. Si febrer resulta dolent, consolem-nos pensant que és curt. També ens podem trobar amb gent que són un poc banaules o més curts que febrer. I si no ho podem dir, sí que ho podem pensar.
Aquest febrer tornarà el Carnestoltes als carrers. Temps de disfresses i disbauxa que precedeix la Quaresma. El carnaval, per a alguns, pot durar tot l’any. A Ciutadella, aquest any han triat una temàtica que vol retre homenatge al 30 aniversari de la declaració de Menorca com Reserva de la Biosfera: el bosc. Disfresses, comparses i carrosses ambientades en una de les majors riqueses que pot tenir un territori. Els boscos no serveixen només per anar a cercar esclata-sangs. Quantes vegades els arbres no ens deixen veure el bosc i ens falta la visió de pardal o de dron? Al bosc et pots perdre, però pots trobar la pau, l’ombra i la bellesa d’un ecosistema, on l’invisible alimenta contínua i silenciosament tot allò que podem veure.
Anem a passejar pel bosc una estona. Agafem el camí de cavalls per descobrir el caràcter diví de la natura. La natura no l’ha feta l’home, com les ciutats, encara que la pugui fer malbé. Ens l’hem trobada feta i sense ella no podem viure. La gent del camp saben que pel febrer poden sembrar cebes, espinacs, pastanagues o porros. Tot té el seu temps i el seu ritme i cal esperar que tot doni fruit.
Aquest any, febrer comença i acaba en dijous. Quina casualitat! Hi ha coses que ens sorprendran i altres que estan programades. Dia 18 hi haurà eleccions autonòmiques a Galícia; i del dia 26 al 29 se celebra el Mobile World Congress a Barcelona. Tot està ple de petites coses i esdeveniments que, encara que no ens adonem ni prestem atenció, van modificant el món en què vivim.
