S’hi pot accedir mitjançant proves específiques, oposicions o exàmens que refereixen a uns estudis determinats. Abans, d’aquí la fama, també ajudava un llinatge concret. Tot i que els funcionaris i funcionàries siguin aliment de tantes i tantes bromes que rallen d’un privilegi, un xollo, o l’assegurança d’un lloc de treball per a tota la vida, no em puc imaginar les administracions públiques sense la feina del personal tècnic.
Aquests dies tornen a ser notícia, perquè sense l’aprovació dels pressupostos, perilla la puja anual de salari. Aquesta qüestió no sol comptar amb el suport quotidià, perquè popularment gaudeixen de privilegis que en el sector privat no hem tastat mai: ajuda per a pal·liar despeses escolars, de la universitat, dies d’assumptes propis, o el pagament o compensació de les hores extres que puguin arribar a fer.
Però jo volia retre homenatge als qui funcionen. Poc valorats pel polític o política de torn, fins i tot pels seus propis companys i companyes.
Al de l’escola, qui s’entrega corregint exàmens i preparant classes des de casa. Al vocacional sanitari, que s’involucra humanament. A l’expert que s’adapta a distintes àrees i projectes. A l’administratiu que atén amb estima i que soluciona qualsevol inconvenient. Als qui mai diuen «torni vostè demà».
Fer la feina ben feta és una obligació que tenim tots i totes, però quan trobes un funcionari o funcionària eficient, quina llàstima, sol acabar fotut d’estrès.
