«El president del Consell insular, Adolfo Vilafranca, va apel·lar al diàleg i a la unitat política en el ple extraordinari celebrat amb motiu de la festivitat de Sant Antoni», destaca en primer lloc el cronista Toni Seguí. Completament d’acord amb ell, en aquest accent destacat. És urgent aquesta unitat entre totes donada la greu amenaça de la crisis climàtica, vaig pensar dintre meu content. Segur, qualsevol manifestació d’unitat és una bona notícia encara que només sigui una declaració d’intencions.
I durant el discurs ponderat i assenyat del nostre President vaig escoltar al menys cinc vegades o més la paraula sostenible, segur, segur aquesta paraula ja està en boca de totes. El pregoner Cipriano Marín també la va emprar un parell de vegades. El concepte de sostenibilitat està obrint camí, i encara que la nostra declaració de la Reserva de la Biosfera ens compromet a ser sostenible, no sempre se sap a què es refereix, que vol dir ser sostenible? Segur que hi ha moltes definicions, la què jo he fet meva és la de: és sostenible aquella manera de viure que no tingui repercussions negatives en el futur dels nostres fills. No fa falta que els recordi que el malbaratament energètic i de recursos de l’actual economia no és gens per no dir res sostenible, veritat? (un somriure de complicitat, per favor).
Fins i tot es va afegir la paraula sostenible a la de turisme, que me va sorprendre, doncs sembla un oxímoron, vaja! una contradicció, pot ser mai sostenible el turisme quan cal moure milions de persones d’un lloc a l’altre del planeta en avió i aliments en vaixell i camions?
A mi m’han sortit nou sostenibles.
