En temps de Maria Castanya, els moliners tenien mala fama entre els seus clients. Es posava en dubte la seva integritat, ja que la part de farina que es quedaven pel seu treball era motiu de sospites i discussions.
D’aquí ve la dita «De moliner canviaràs, però de lladre no en sortiràs», que vol dir que encara que canviem de comerç, de professional o de govern per no estar-ne satisfets, a la llarga ens quedarem com estàvem perquè hi ha poques diferències.
Així com succeïa amb l’ofici de moliner, hi ha activitats que requereixen la confiança dels consumidors, perquè ens hem de creure les hores de feina que ens carreguen a la factura o que allò que ens donen pesat, fa el pes que diuen que fa. Especialment les persones que s’ocupen professionalment de la política, haurien de guanyar-se la consideració de ser gent amb bona fe, de provada laboriositat i aconseguir així ser ben vists per quasi tothom.
Qualsevol persona es mereix un sou digne i tenir la motivació que dona el sentir-se ben pagat. Ara bé, si els que havien vingut a posar ordre, el primer que fan és arribar i moldre, s’apugen el sou que ja era suficient, se’l complementen amb jornals en forma de dietes per assistència a reunions o comissions i si hi afegim la baixada d’impostos als rics o dedicar milions en segregar l’educació, no és estrany que siguin malvists.
L’extrema dreta amb un populisme de trompeteria i l’arcabussada d’idees arcaiques i extravagants son al Govern, emperò ja han mostrat tenir els peus de fang i amb episodis de caïnisme, que no són la meravella que van fer veure.
A vegades per voler evitar el que considerem un mal servei, caiem en una situació pitjor, «és sortir des foc i caure a ses brases».
