L’evolució de la població a Menorca, sempre en dent de serra amb les puntes de gran intensitat a l’estiu, genera la percepció d’una creixent gentrificació i requereix incrementar els serveis públics. Menorca, des del 2000 ha tingut un creixement demogràfic pausat, però més accelerat des del 2015, fins a arribar al 133% de la població que hi havia en el 2000. El percentatge d’estrangers disminueix a partir de 2012, encara que triplicant, amb el 12% al final, la xifra inicial. Paral·lelament ha crescut el turisme, i la petjada humana al mes d’agost va arribar a l’any 2015 al 115% de la registrada al 2000, pujant el darrer agost al 127% de la corresponent al 2000, inclosos els treballadors de temporada. El percentatge de creixement dels visitants és més baix, però la quantitat és més gran i arriba a 2,5 vegades la població de gener. La cresta demogràfica a l’estiu es preocupant. Aquesta cresta no la sofreixen a Canàries, i no s’ha aplanat en els darrers temps, encara que la temporada baixa també augmenti en presència de visitants.
La desestacionalització requereix prendre decisions i planificar. Encarar la rehabilitació del patrimoni, la millora dels serveis i incentivar la qualificació dels treballadors que necessita la construcció i la indústria, que donen ocupació durant tot l’any, tot açò podria ajudar a fer de Menorca una illa més estable i segura, menys estacional. Actuant en aquests objectius es podria intentar reduir el salt entre hivern i estiu, fidelitzant més ocupació permanent i més turisme a fora de temporada. Malauradament, no s’han adoptat polítiques d’ordenació eficients per facilitar els serveis necessaris en proporció al creixement demogràfic, ni tampoc s’ha determinat la capacitat de càrrega sostenible per Menorca. L’Illa té mancances en habitatges, mobilitat i sanitat, entre altres, que mereixen ser considerades.
El problema de l’habitatge s’ha analitzat a bastament. N’Eduard Robsy ha escrit contribucions importants sobre la mancança d’habitatge, que es veu agreujada per la superposició de la temporada alta amb la vinguda de treballadors temporals, que necessiten també una casa. L’any de màxima producció d’habitatges, el 2007, es van edificar 1.626 habitatges plurifamiliars, per un increment de població censada d’unes 2.199 persones, és a dir una casa per cada dues persones vingudes, més que suficient. En el darrer període interanual, en canvi, s’han iniciat 122 habitatges per un increment de població de 531 persones l’any 2022, és a dir una casa per cada 5 persones o més, una quantitat totalment insuficient, en una situació de difícil disponibilitat de crèdits bancaris. Falla l’oferta i la demanda. Es requereix una major presència de la promoció pública i la implicació de la promoció privada, amb el suport dels ajuntaments que haurien d’ajustar la regulació urbanística al nou escenari, afavorint la rehabilitació dels edificis existents i activant l’entrada en el mercat dels habitatges buits. També és important reduir els lloguers turístics il·legals.
La mobilitat va molt lentament, pensem en les dificultats per acabar la carretera general, o la congestió dels aparcaments de Son Bou i Cala Galdana, i en menor mesura a altres platges, sense que s’hagin adequat les infraestructures disponibles, o millorat suficientment les polítiques de transport públic. Segurament a les zones saturades hi hauria d’haver transport públic i gestionar l’aparcament amb una taxa que el desincentivi. Tarifar l’aparcament és un primer recurs, abans de resoldre limitar l’arribada de cotxes. També es podrien reubicar cap als aparcaments de platges, millorant el seu disseny, les zones de restauració situades a entorns amb alt nivell de protecció.
Els nuclis urbans han de disposar també d’aparcaments dissuasius suficients per poder destinar als vianants els carrers comercials i les parts més significatives del nucli històric. Els aparcaments haurien d’estar situats en zones classificades pel seu ús, superant el sistema de cessió temporal o lloguer de terrenys edificables, que deriva de la lentitud de la tramitació de qualsevol canvi urbanístic. També haurien de millorar el seu disseny, especialment els de les platges. Un exemple de manca de gestió pot ser l’aparcament des Grau, segurament insuficient, que s’estén pel sòl rústic amb caravanes aparcades sense serveis i on s’ha privatitzat recentment la zona destinada a carros de varada, que ha quedat inhabilitada pels visitants. Falta planificació en base a la capacitat necessària i els serveis a sostenir, evitar el desordre i la congestió. La limitació tampoc s’ha de descartar. En aquest sentit, s’hauria de fer atenció als punts crítics, un primer pas podria ser limitar l’aparcament i vinguda excessiva de caravanes, no havent-hi prou aparcaments regulats, o el lloguer de barques sense títol de patró, una mobilitat marítima amb elevada sinistralitat i congestió creixent.
El tercer gran tema, la sanitat, ens fa pensar en la saturació de l’estiu. Confiant que la punta no creixi, no deixa de ser cert que ja s’han detectat 238.000 persones el passat mes d’agost. Tenim 142 llits a l’hospital HGMO i 41 llits censats a l’Hospital Juaneda a Ciutadella. No arribem als 200 llits, quan l’índex de llits/1.000 hab. a Espanya és de 2,4. A Menorca ens correspondria tenir 570 llits per donar servei dins dels estàndards actuals a la població d’agost. Tenim menys de la meitat dels llits recomanables. Hauríem d’afegir en el còmput de dèficits en temes de salubritat, la falta de sanejament a moltes urbanitzacions acabades, i a on viu bona part de la població d’estiu, un problema endèmic que requereix gran inversió i, especialment, una bona gestió per part dels Ajuntaments i del Govern, i que podria millorar amb una agència o organisme que reforci la pobra actuació d’Abaqua, per completar el cicle de depuració i regeneració de les aigües al conjunt de les illes, en coordinació amb els Ajuntaments. Una illa amb bona xarxa de salut i salubritat te més atractiu. La millora dels serveis podria apuntalar l’objectiu de consolidar la població de tot l’any, per encarar la contenció a l’estiu, estenent la temporada més mesos. Menorca ha canviat, com tots els territoris turístics i, a més de considerar la contenció, com es va fer a partir del 2000 iniciant el PTI, també s’han de disposar les infraestructures i serveis necessaris per a la població que hi viu.
