Empantanegar és fer accions per fer nosa, posar pedres en el camí per destorbar el pas, impedir la marxa o aturar un fet que ha de succeir, ve a ser com enredar la voga, embullar les coses, entorpir per fer la guitza. Empantanegat ho pots estar pels deutes o quan estàs ficat dins una empresa o negoci d'on és mal de fer sortir-ne bé.
Estem embarrancats! S’exclama en estar aturats per un impediment, com una embarcació al encallar-se tocant fons en un obstacle submarí. «M'he embarrancat» també ho diu el qui ho ha esguerrat casant-se malament.
Embarrancats en altres temps i en les seves immutables veritats eternes, estan els 50 militars retirats que han obert la boca per animar a un cop d’estat i que encara creuen que Espanya és un bloc massís i uniforme, no un conglomerat format per realitats diverses.
Fora bo recordar que l'estament militar no sempre ha estat al servei del poble, que en la història contemporània no ens ha defensat de cap agressió externa i ha estat, en canvi, un focus constant de desestabilització interna amb alçaments, cops d'Estat, la guerra civil i amb la repressió quan han comandat el govern de l’Estat.
A altres països amb una ruptura democràtica molts franquistes haurien estat jutjats, no obstant aquí van gaudir de la generositat de la Transició i en tost d’estar a redossa han desitjat seguir intervenint en la vida política.
Mentre les forces armades actuals son un exèrcit modern, integrades en el sistema democràtic, un petit reducte que no es van adaptar mai a la nova dimensió que suposà l'exèrcit professional al servei dels ciutadans, continua empantanegat i enredant la voga. Es senten mal a pler amb la supremacia de l'autoritat civil i havent d’acceptar el que decideixin les majories... amb la democràcia, vaja.
