TW

A inicis dels anys setanta del passat segle, la firma d’arquitectes MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) exercia un reconegut mestratge a l’avantguarda de l’arquitectura del país. Cofundadors del Grup R per la renovació de la cultura arquitectònica, Josep Martorell i Oriol Bohigas ja eren autors d’obres guardonades i divulgades a l’abast pels mitjans lligats a la professió quan el Bisbat de Menorca decidí encarregar a la parella la construcció a Ciutadella d’un parvulari amb residència religiosa annexa.

Situada la parcel·la dins el primer eixample de la població, llur forma allargada estenia el front principal entre dos carrers paral·lels de la trama urbana. En aquest context, els arquitectes desenvoluparen el programa del centre escolar en un edifici de dos plantes emplaçat al bell mig de la parcel·la, facilitant la creació dels corresponents patis a banda i banda de l’immoble docent.

Segons la descripció d’en Joan Gomila, autor de la «Guia d’Arquitectura de Menorca», «L’edifici respon a cada situació amb un tractament distint: mentre a la façana sud utilitza la persiana de llibret per regular la llum, a la façana interior mostra un mur ondulant construït amb peces de vidre que proporciona una llum constant al passadís interior».

Inaugurada l’any 1979, aviat aquella petita escola d’infants esdevingué «un exemple clau en el canvi de rumb de l’arquitectura menorquina del darrer quart del segle XX». Però, amb el pas dels anys, la celebrada modernitat del nou equipament insular no ha gaudit de la corresponent atenció que tot edifici mereix. La manca d’inversió per assolir les inevitables feines de manteniment i reparació de patologies, a més d’una infortunada ampliació a la cantonada del carrer Sor Àgueda, ens presenten avui un panorama inquietant. El notable deteriorament del immoble és, a tota llum, una font de perill.

Despullada de les persianes de protecció solar, la planta alta es veu avui amenaçada per la inestabilitat de la llarga vidriera del front nord, que es troba a punt del col·lapse. A major abundància, el desplaçament entre les dues plantes deixa al descobert la pèrdua de l’enrajolat de la coberta de les set aules del nivell inferior. La Xipell, un equipament en servei, requereix d’una urgent inspecció tècnica com pas previ a una intervenció de caire general que permeti recuperar els seus valors originals i garantir tant la solidesa de les instal·lacions com la indispensable seguretat dels usuaris.

És davant aquesta situació que, en compliment dels objectius estatutaris que comprenen la protecció del patrimoni arquitectònic, el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears ha realitzat un conjunt d’iniciatives. Es requereix la presa d’accions conjuntes per part de la propietat i les administracions locals i insular per a la salvaguarda d’aquesta singular joia arquitectònica de la Menorca contemporània. No en va, la Xipell és un dels dos immobles menorquins incorporats en l’inventari d’edificis amb valor artístic de la Fundació internacional DoCoMoMo Ibérico, qui també afegeix la seva veu per una urgent i correcta rehabilitació de l’escola.

Confiem que, en efecte, el 2024 sigui l’any del seu renaixement.

* Bibliografia: Gomila Portella, Joan: «Menorca. Guia d’Arquitectura» Ed: COAIB, 1998.