Exclamació de contrarietat semblant a me cago en dena! me cago en l’ou! o me cago en l’olla! Verga, s’ha romput sa corda! o, verga, he fet parxe!
Així mateix es diu verga a una perxa d'un pal de vaixell. També significa penis, òrgan genital de l’home i de mamífers mascles com el membre del bou, que assecat serveix de fuet per assotar. Tenim la verga mansa, una espècie marina i es diu verga a una branca d'arbre o d'arbust, que serveix tant per donar cops, com per fer de vara per ajudar-se a caminar.
D’aquí ve el malnom del banquer Joan March, un dels personatges més influents a Espanya i a l’Europa del segle passat. El potentat va heretar el sobrenom de son pare conegut com «l’amo en Joan Verga», precisament pel bastó que manejava per pegar els porcs en la granja de la família.
En tots els idiomes hi ha paraules que moren de finor, però verga té assegurada la vida eterna, ja que s’emprarà en biografies, històries o succeïts relacionats amb l’adinerat don Joan March, àlies en Verga.
En el nostre parlar col·loquial tenim mil i un noms per a referir-nos a l’òrgan sexual masculí: fava, cigala, cigalot, pitu, mabre, xirla, xil·la, titot, titola, botifarra, pardal, mànec, rave... Els avis podem fer renéixer termes que eren habituals: sa coa, es germanet petit, xil·leta, cacahuet, tita, perdiu, flabiol...
Tita i fava són a més sementer d’expressions gracioses: no siguis tita, tita molla, tita fluixa, no siguis fava o cap de fava! Amb el significat de ser mancat de caràcter, babau o no siguis tonto. I si anaves amb la bragueta oberta algú et deia: cordat la bragueta, no sigui que fugi es canari! Vostè -apreciat lector/a- segur que en coneix qualcuna més.
