Sovint identifiquem els serveis amb l’economia del lowcost, de l’escàs valor afegit entre el cost i el preu, o del marge minvant. Ens referim sovint a transaccions impersonals, a moviments d’una mercaderia i, genèricament, als serveis de treballadors d’una sola interacció. La reputació, certament, de qui els presta pot comptar, però són transaccions molt tocades per la competència en preus. William Baumol, economista del segle passat, identificava serveis intensius en treball amb baixa productivitat, i així amb uns costos unitaris creixents. En conseqüència, falta d’apalancar-ne la demanda, tendirien a desaparèixer del mercat. O es subvencionava el cost, com passa amb els serveis públics culturals, o s’esfumarien de l’interès dels ciutadans degut als seus preus prohibitius. Els nostres padrins s’afaitaven a barberies, nosaltres amb maquinetes d’un sol ús, i amb aparells elèctrics es tallen avui els cabells a molts infants. La interacció del perruquer o del cambrer amb el client, si fa no fa, sempre és la mateixa. O busquem alguna cosa addicional en entrar al bar o acabarem fent cafè a casa, vist el que costa ja el tallat.
Consells amb valor afegit: a l’educació, a la sanitat
21/11/23 4:01
También en Opinión
- Que mientras en Ciutadella, ayer por la mañana el centro histórico...
- Desde tiendas de campañas a autocaravanas: los alquileres turísticos que bordean la ley en Menorca
- El testimonio de los pasajeros de la avioneta siniestrada en Maó: «Podría haber sido una catástrofe»
- Resurgen las críticas por las concesiones de Cala Galdana
- «No podemos permitir que Binibèquer Vell se quede en nada por culpa de una masificación descontrolada»