Margalida Solivellas, cronista de TV3 sota diferents règims de la Corporació Catalana de Televisió, sempre moderada i de posat tranquil, ens acaba de deixar les seves memòries en forma de llibre: «Illes escapçades», editat per La Campana. Essent un llibre de lectura amena i molt recomanable, m’ha fet evident quant fràgil és la memòria: la meva (moltes coses ja no les recordava) i la general dels meus conciutadans illencs que continuen donant suport a partits de pocavergonyes i rendint cortesia a bribons. En efecte, el llibre és un registre de fraus comesos per gent de dos dels partits que durant molt temps s’han aprofitat de la bona fe, o del menenfotisme polític dels illencs.
Vaig saber del llibre per un comentari de l’editor d’aquest diari, tot i estar centrat en un fet marginal del llibre, com va ser la construcció del nou port de Ciutadella, en cap cas substancial entre les corrupteles que explica el text. El focus està a la Mallorca dels Matas, Urdangarin, el rei emèrit, la Sra. Munar, i un eixam d’aprofitats de tota mena i condició. I, també, a Eivissa, on sobresurten els Matutes, que allà només hi mana un, amb un tal Cardona com acòlit. Presó per a ells! Menys pel monarca, està clar. Menorca se salva prou de les trames amb tot tipus de governs. Només esquitxa el llibre de Solivellas al conseller Luis Alejandre, a qui reconeix la seva tasca a Illa del Rei, però posa en evidència els seus errors de supèrbia i sentiment de superioritat en la qüestió de les rotondes, que va fer perdre les eleccions als populars. I, per suposat, criticant el suport mostrat pel General a Franco amb motiu del trasllat des del Valle de los Caídos. Cal dir, en qualsevol cas, que de l’embetumat de diners en comissions al partit de dretes a Mallorca i Eivissa, els nostres també se’n beneficiaven a les seves campanyes, però pel ralentí a les grans obres d’infraestructura menorquina, per l’oposició de l’esquerra, això no permetia que en ragessin grans oportunitats. Realment, és espectacular el reguitzell de corrupteles, abusos del diner públic, tractes de favor entre familiars... viscuts durant tota una època. Tot documentat i passat pels tribunals. Però què curta és la memòria! Amb altres protagonistes, certament, però aquest mateix partit torna a manar a totes i cadascuna de les Illes. I el primer que fa és abolir l’oficina anticorrupció!
La cosa que vull, però, destacar aquí és que davant de tot aquest estat de coses, cal reivindicar la idea que el Dret administratiu continua essent l’únic antídot per aturar els espavilats de sempre. Ells van a la seva, i davant del procediments legals, avorrits es cansen dels tràmits fins que se’ls salten... i poden acabar les seves actuacions a mans de la Fiscalia. Comprenc que a vegades l’ordre jurídic fa mal abans de curar, i sempre és preventiu, ja que després costa d’esmenar. I que es pot utilitzar malament en mans d’hiperventilats, que se’n diu ara, o d’empleats públics mandrosos. Però necessitam l’ordenament per frenar la condició humana i la desvergonya d’alguns d’aprofitar-se d’allò que és de tots en benefici dels seu atreviment. A les decisions econòmiques certament alguns responsables es poden equivocar en les opcions preses, en les valoracions de l’estat de les conjuntures econòmiques, en no llegir adequadament les dades de la realitat... i acabar malbaratant així diners públics. Però son errors sense lucre personal, de fet a costa del prestigi propi, a diferència de tots aquells que el llibre ressenya.
Però com deia, què dèbil és la memòria! Jo he conegut molts dels encausats, i m’han defraudat, està clar. I he corregut a desinfectar-me les mans i a fer-ne retxa nova per aquests personatges. Humanament, vull que es recuperin. I també que les condemnes serveixin per escalivar per a que aquestes pràctiques no tornin a passar a la cosa pública. Reconeguts els fets, en demano com pot ser que alguns encara hagin continuat fent fila, suant e la gota gorda el mes d’agost amb americana i corbata o vestit llarg, per fer la pilota al vell sobirà, o mostrant suport explícit al dictador, o rient les excel·lències d’esportistes aprofitats i d’influencers beneficiats per representants nostres?
Gràcies Sra. Solivellas per recordar-nos-ho, perquè la memòria no se’n escapci.
