Diumenge vam visitar el centre d’art, Hauser & Wirth, a l’Illa del Rei. En el seu tercer any, Hauser ja està ben integrat en el panorama cultural i artístic menorquí. Passada la febre de la novetat, esdevé una proposta que, en el cas de Menorca, sobrepassa el que és el gaudi de l’art. Fa dos anys, la seva obertura va donar lloc a aquella controvèrsia sobre la influència del centre en qüestions com la gentrificació, la puja del cost dels habitatges, la massificació, etcètera, sobre el qual confés que no tenc una opinió gaire clara. Avui, l’experiència Hauser és completa: travessar el port de Maó amb vaixell, descobrir l’Illa del Rei, passejar pel seu perímetre, visitar les exposicions, dinar a les terrasses i, si és com ahir, escoltar un concert de jazz. O sigui, que la visita a l’exposició és quelcom més. Potser això explica l’èxit que ha tingut.
Quid pro quo
Reivindicació del silenci
04/10/23 4:01
También en Opinión
- La ‘okupa Beyoncé’ se lleva el mobiliario sin estrenar del chalé de Coves Noves en su desalojo
- El horizonte judicial de la okupa del chalé de lujo de Menorca: cuatro delitos en una semana
- El discreto desalojo de la ‘okupa Beyoncé’ de Menorca tras dos semanas en el ojo del huracán
- El vaciado del Prat de Son Bou obliga a izar la bandera roja en la mayor playa de Menorca
- Antonio Casero, en la UCI de quemados del Vall d’Hebron tras sufrir un accidente doméstico