Una persona surt de la seu de Creu Roja, te sona, la tens vista. Continues el camí. La imatge te torna a la ment i te demanes si deu ser del voluntariat, si deu tenir algun càrrec o si hi deu haver anat per colque tràmit… Però també te planteges si podria ser allà per demanar colque ajuda, personal o per a un altre. Ara no saps com pot acabar ningú, la inseguretat s'ha instal·lat a les nostres vides. Abans passaven penúries econòmiques sempre els mateixos, que no milloraven mai gaire, però la classe mitjana, i els treballadors amb un mínim de recursos, no acostumaven a veure’s amb necessitats, almanco d’un dia per l’altre. Tens la sensació que ara és més bo de fer acabar en una situació desesperada i que és més prima la línia que separa el benestar de la pobresa.
Horror vacui
Una fina retxa
27/09/23 4:01
También en Opinión
- Unos okupas presumen de su nuevo chalé de lujo con vistas al mar en la costa de Menorca
- Que se haya visto por Ciutadella, como un turista más, a uno de los más grandes porteros de la historia...
- Mercedes Milá se apunta a la ‘Via Menorca’ del GOB: «Peligra la gallina de los huevos de oro»
- Que el conocido como «Equip d’amics de Cincogema» de Ciutadella, celebrara...
- Se derrumba el techo de una casa habitada en Ciutadella