Tot té una dimensió política, també la llengua, i aquest fet no és necessàriament negatiu. Vol dir que la política s’ha d’interessar per la llengua, aplicar mesures per conservar-la en un bon estat de salut, protegir-la quan hi ha risc que el seu ús vagi minvant. El que consider que no és tan legítim és utilitzar la lllengua per estratègies i objectius polítics que no tenen res a veure amb l’idioma. La dreta política, especialment la més dretana, contraposa el menorquí al català, sense cap criteri científic, per donar una coça a l’independentisme. Defensar «lo nostro» dividint la llengua en termes municipals (a sa Pobla no rallen igual que a Ferreries) és empobrir el nostre idioma. Una de les conseqüències és el que explicava el bisbe Sebastià Taltavull a la Universitat Catalana d’Estiu: ha rebut cartes intimidatòries per dir missa en català.
Terra de Vent
Sobre l’ús polític de la llengua
20/08/23 4:00
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- Las excursiones de los turistas del Imserso crecen un 70 por ciento: estas son las favoritas
- Fuga de policías locales en Alaior: cuatro agentes piden el traslado a otros municipios
- La fragata de la Armada 'Blas de Lezo' recala en el puerto de Maó