Les festes patronals o majors dels pobles són una expressió neta d’identitat comunitària. Malgrat que a Menorca, la majoria segueixen un mateix patró que té com a centre els cavalls, totes presenten elements particulars i de naturalesa senzilla, però que no passen desapercebuts ni dels celebrants ni dels forasters que arriben a la festa amb ànim d’integrar-s’hi. Record dels primers anys a Alaior, ja en fa més de trenta, que una de les coses que em van sorprendre i alegrar va ser «sa volta dels casats». Totes les festes tenen un programa oficial, però també tenen un programa oficiós, fet de costums i espais de relació, que la gent crea de forma espontània, alguns dels quals desapareixen quan es perd el motiu de la creació i altres es mantenen i es consoliden, fins el punt que la institució (l’Ajuntament, en aquest cas) promou, sense que ningú no li demani, la seva oficialització, perdent així, moltes vegades, la riquesa de l’espontaneïtat, de la familiaritat. Ja he dit que un dels actes no oficials que em van xocar quan vaig arribar a Alaior va ser «sa volta des casats». Es fa abans del dinar del dissabte de Sant Llorenç, després del repartiment d’arena i abans del replec de la colcada.
Quid pro quo
‘Sa volta des casats’
10/08/22 3:59
También en Opinión
- Retenciones en la carretera general de Menorca por culpa de un tren turístico
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- La menorquina, una víctima «desamparada» y «humillada»: las claves de la dura condena a la manada de Palma
- La Policía de Ciutadella enseña el vídeo de la infracción a los que reclaman por las multas en Ses Palmeres
- Un conductor ebrio y con el carné caducado se empotra contra una mediana de la Ronda Sur