«Espere que els senyors de la censura no trobaran en el meu escrit massa coses contràries a la moral, al dogma o als ‘Principios fundamentales del Estado’ i no cal que us diga com us agraesc la deferència d’incloure’m entre els primers títols de la vostra col·lecció». «El descrèdit de la realitat», de Joan Fuster, va ser el quart llibre publicat a la col·lecció Raixa, d’editorial Moll [carta de Joan Fuster a Aina Moll; València, 16/II/55]. La censura en aquells anys de plom, sortint de l’horrorosa postguerra, era una realitat que queia com una llosa sobre el món dels llibres, de l’art, del teatre, dels espectacles. La dictadura volia fer veure als espanyols que no hi havia més realitat que la que ella adoctrinava. Per açò el títol de Fuster, encara que es refereix a l’art, especialment a la pintura, deia molt més llavors i avui continua tenint sentit. Hi diu l’intel·lectual de Sueca: «Quan l’artista pinta, el món creix». Enigmàtic? No tant.
De rebot
Joan Fuster i el descrèdit de la realitat
30/06/22 3:59
También en Opinión
- La ‘okupa Beyoncé’ se lleva el mobiliario sin estrenar del chalé de Coves Noves en su desalojo
- El horizonte judicial de la okupa del chalé de lujo de Menorca: cuatro delitos en una semana
- El discreto desalojo de la ‘okupa Beyoncé’ de Menorca tras dos semanas en el ojo del huracán
- El vaciado del Prat de Son Bou obliga a izar la bandera roja en la mayor playa de Menorca
- Antonio Casero, en la UCI de quemados del Vall d’Hebron tras sufrir un accidente doméstico