«Espere que els senyors de la censura no trobaran en el meu escrit massa coses contràries a la moral, al dogma o als ‘Principios fundamentales del Estado’ i no cal que us diga com us agraesc la deferència d’incloure’m entre els primers títols de la vostra col·lecció». «El descrèdit de la realitat», de Joan Fuster, va ser el quart llibre publicat a la col·lecció Raixa, d’editorial Moll [carta de Joan Fuster a Aina Moll; València, 16/II/55]. La censura en aquells anys de plom, sortint de l’horrorosa postguerra, era una realitat que queia com una llosa sobre el món dels llibres, de l’art, del teatre, dels espectacles. La dictadura volia fer veure als espanyols que no hi havia més realitat que la que ella adoctrinava. Per açò el títol de Fuster, encara que es refereix a l’art, especialment a la pintura, deia molt més llavors i avui continua tenint sentit. Hi diu l’intel·lectual de Sueca: «Quan l’artista pinta, el món creix». Enigmàtic? No tant.
De rebot
Joan Fuster i el descrèdit de la realitat
30/06/22 3:59
También en Opinión
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- Un operario resulta herido grave al caer desde tres metros en el Polígono de Ciutadella
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- El piloto accidentado: «Fue un error mío, iba lento y la avioneta cayó por falta de velocidad»