«La història contemporània ens informa que els pobles no s’han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica, hauria d’haver-s’hi esdevingut tot el contrari: a mesura que els temps avançaven, els pobles -la gran massa de la població dels Estats- sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en raó de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; i alhora, les possibilitats d’acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes». Amb aquests mots Joan Fuster entén que en les relacions humanes, i més quan intervenen «raons d’Estat», no hi sol haver «bona lògica». Aquesta cerca esbargir les falsedats per trobar la veritat, que sovint s’oculta darrere prejudicis i manipulacions ideològiques. És tòpic dir que la primera víctima de les guerres és la veritat.
De rebot
Joan Fuster i la guerra
07/04/22 3:59
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- Las excursiones de los turistas del Imserso crecen un 70 por ciento: estas son las favoritas
- Fuga de policías locales en Alaior: cuatro agentes piden el traslado a otros municipios
- La fragata de la Armada 'Blas de Lezo' recala en el puerto de Maó