Confesso que va ser més estimulant en el seu dia veure com la Michelle Pfeiffer cantava «Makin Whoopee» damunt un piano i vestida de vellut vermell que no pas diumenge passat a Sebime, quan em punxaven el braç dret amb la primera dosi de la vacuna de la farmacèutica Pfizer. He de reconèixer, però, que em sentia com un nen amb sabates noves, agraït a la ciència i al sistema públic sanitari que en un temps rècord ens hagi ajudat a pensar que es pot passar pàgina del maldecap que ha suposat aquesta pandèmia. Durant el quart d’hora posterior a la vacunació, mentre t’esperes assegut per si t’apareix un símptoma no desitjat, vaig pensar en el que representava haver de vacunar a tota la població mundial com una mena de gesta sens dubte històrica i que ens agermanava a tots per igual. També em va fer pensar en tots aquells que s’havien quedat pel camí i que no havien tingut l’oportunitat de salvar-se. Al principi, quan va esclatar la covid-19 i com si fos un consol, es deia amb tota impunitat que no ens havíem de preocupar perquè el virus tan sols afectava gent gran com si condemnar a tota una generació per edat estigués justificat. Que ho demanin a qui hagi perdut un pare, una mare o uns avis!
Xubec
Inoculat
03/06/21 0:01
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses