A diferència de les rondalles, les llegendes solen tenir un element de realitat que ajuda a explicar la funció imaginativa. Situant-nos davant el canal que separa Mallorca i Menorca, per mor dels raigs solars i la diferència entre la temperatura de l’aigua de la mar i de l’aire els matins de principis d’estiu, els menorquins hi han vist la ciutat enfonsada de Perella o els mallorquins la ciutat de Troia, les torres de la qual apareixen per un rar efecte òptic. Els éssers humans no hem deixat de produir explicacions més o menys fantasioses a fenòmens d’un cert impacte social. Són les llegendes contemporànies, algunes conegudes amb el nom de llegendes urbanes, un dels gèneres de la literatura popular (o etnopoètica) que no perd vitalitat. És un relat de ficció, de caràcter extraordinari, sorprenent i curiós, però que té l’aparença d’una història que realment pot haver ocorregut. Pel que fa a la seva transmissió, s’explica, bàsicament, en dos tipus de situacions comunicatives: en les nostres converses del dia a dia, i en espais informals d’interacció social de grups.
De rebot
Llegendes urbanes
08/04/21 0:00
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses