Cada 12 d’octubre la Diada Nacional d’Espanya permet visualitzar els poders institucionals de l’Estat. Anècdotes a banda (enguany, potser, estiguin entre el desgavell cromàtic de les esteles al cel de Madrid i els greuges d’uns i altres mandataris), aquí l’important és la parafernàlia. D’un temps ençà el protagonisme el tenen els jutges. L’estirada d’orelles de la UE respecte als dèficits de la justícia espanyola no s’ha de circumscriure, emperò, només a la manca de renovació del CGPJ (i van dos anys que uns ‘molt constitucionalistes’ boicotegen per interès partidista la Constitució!), sinó també, i sobretot, a la parcialitat en què solen actuar alguns tribunals espanyols, sobretot a les altes magistratures. Ai, aquella conversa de clavegueres d’estat entre Daniel de Alfonso i el ministre d’Interior del PP Jorge Fernández Díaz: «Ministro, yo soy español por encima de todo, pero a mí me hunde... tengo familia», se sent que diu el cap de l’oficina «antifrau» catalana i el ministre li contesta: «Esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión...»! Aquesta frase passarà a la història. Açò anava així. I ara?
De rebot
En temps de la Inquisició
22/10/20 0:37
También en Opinión
- El horizonte judicial de la okupa del chalé de lujo de Menorca: cuatro delitos en una semana
- Los okupas liberan los chalés de lujo de Coves Noves tras el aviso de Desokupa de que iba a echarlos
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- Por qué deberías tomar zumo de limón por las mañanas
- Mercadona: Estas son las 7 novedades del mes de mayo