Aquest dissabte passat es van entregar els premis Goya de cinema. La pel·lícula d’Amenábar, «Mientras dure la guerra», que comptava amb 17 nominacions, no va sortir, finalment, tan guardonada com potser era d’esperar. Així i tot, és una cinta notable, amb un impactant treball actoral de Karra Elejalde i Eduard Fernández, principalment. Però no és aquest l’objectiu de la meva reflexió. Potser pot semblar-nos iteratiu que, novament, la nostra passada guerra civil sigui objecte de més cinematografia. Aquesta vegada, Amenábar enfoca el tema des del bàndol nacional i ens aboca com es va anar muntant la bastida i victòria posterior dels feixistes espanyols. Potser només volia contar la història des d’aquella òptica. O potser el moment actual i els esdeveniments polítics arreu d’Europa, i també a casa nostra, el van fer plantejar una mena d’al·legoria amb el nostre propi passat.
Passa la gent
Temps convulsos
29/01/20 0:25
También en Opinión
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- Un operario resulta herido grave al caer desde tres metros en el Polígono de Ciutadella
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- El piloto accidentado: «Fue un error mío, iba lento y la avioneta cayó por falta de velocidad»