Una de les meves darreres lectures ha estat «La mort del comanador», d’Haruki Murakami. Els dos toms seguits. Sumen més de 900 pàgines. Un repte per al termini de trenta dies que ofereix el préstec de la biblioteca, però assequible per als fans de l’autor japonès. Com sempre, difícil abandonar les seves captivadores històries. Un no pot evitar pensar que la publicació en dos toms és una estratègia comercial. Més funcional i dues vegades de passar per caixa. El darrer llibre que he llegit, per contra, és una obra totalment diferent, «Hindenburg», sobre els estralls de la violència més sàdica en les persones. Són 287 pàgines. Moltes en blanc. Transicions supèrflues entre capítols, a més d’un cós de lletra i un interlineat exagerats. La cadència en el canvi de pàgina és excessiva. Una altra estratègia comercial per arribar al gruix mínim que exigeix una novel·la i justificar així el preu habitual. Un artifici per aparentar més del que és.
Cafè, croissant i...
Menys fulls en blanc
04/01/20 0:00
También en Opinión
- Que se haya visto por Ciutadella, como un turista más, a uno de los más grandes porteros de la historia...
- Unos okupas presumen de su nuevo chalé de lujo con vistas al mar en la costa de Menorca
- Mercedes Milá se apunta a la ‘Via Menorca’ del GOB: «Peligra la gallina de los huevos de oro»
- Que el conocido como «Equip d’amics de Cincogema» de Ciutadella, celebrara...
- Una menorquina enferma de cáncer lanza un 'crowdfunding' para pagar sus estudios en Nueva Zelanda