Em vaig trobar en Vicente i n’Isabel, en un gran magatzem del polígon industrial. Vos ho reconec, lis tenc una estima grandiosa. La seva humanitat, sensibilitat i tendresa, i també la contundència amb la defensa dels més febles, m’alliçona. Són les persones que van fer possible l’entrevista reconeguda amb el Premi Andrés Casasnovas del Diari, ara fa dos anys. I ho vam recordar, amb pena. Precisament, perquè en aquest espai de temps no s’ha borinat gaire el compliment de la Llei de 4 de desembre de 2017, que deia que totes les poblacions d’Espanya havien de ser accessibles per a tothom. Llavors, escrivia que passejaven Maó amb les seves Scooters, i titulava el text amb les paraules de Rovellada: «Una ciutat més accessible no és una qüestió de doblers sinó de gestió política». Avui, segueixen patint deficiències i barreres arquitectòniques.
Fets quotidians
Som poc accessibles
22/03/19 21:37
También en Opinión
- Retenciones en la carretera general de Menorca por culpa de un tren turístico
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- La menorquina, una víctima «desamparada» y «humillada»: las claves de la dura condena a la manada de Palma
- La Policía de Ciutadella enseña el vídeo de la infracción a los que reclaman por las multas en Ses Palmeres
- Un conductor ebrio y con el carné caducado se empotra contra una mediana de la Ronda Sur