En les darreres setmanes, la premsa ha anat plena de notícies sobre els màsters que les universitats han donat alegrament (per dir-ho d’alguna manera) a càrrecs del PP, així com també sobre la pocavergonya de molts polítics que engreixen els seus currículums amb títols acadèmics que no han guanyat. Igualment, hem pogut veure per la televisió la compareixença de l’expresident del govern, el senyor Aznar, en el Congrés dels Diputats en la que va vessar supèrbia per tots els porus del seu cos. Tenim coneixement, dia sí i dia també, que la Justícia espanyola fangueja i és baula d’interessos inconfessablement polítics. Tenen relació totes aquestes realitats? Poden ser cares d’una mateixa moneda? Hi ha trets psicològics de les persones derivats només de la seva personalitat, altres, en canvi, venen donats per la situació social i institucional que ostenten. Aznar és un superb perquè sap per experiència que el poder polític a Espanya és immens. És el perfecte símbol d’un estat de coses que es resisteix a morir a la meseta. Podria ser la reencarnació del tercer duc d’Alba, el duc de ferro, terror dels Països Baixos, com si els segles no haguessin transcorregut. És, en definitiva, la representació de l’endarreriment en el que viu l’Estat espanyol, d’un d’entre molts que el caracteritzen, com deia que es podria definir Espanya, un país d’endarreriments, el recentment traspassat historiador Josep Fontana.
Flor de sofre
La supèrbia d’Aznar, els màsters i l’endarreriment d’Espanya
21/09/18 21:08
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses