Som d'un país que desapareix. Almanco aquesta és la sensació que, de vegades, em corprèn. Pel carrer la gent parla llengües diferents a la pròpia. S'esvaeixen els llocs de la memòria, ja siguin edificis, arquitectures, relats, monuments, paisatges... En general, la gent és indiferent a aquestes pèrdues. Ningú no patirà per coses que, senzillament, s'han oblidat. De la mateixa manera que el relat històric és imprescindible en les construccions nacionals també ho deu ser l'oblit. O açò diuen els qui han passat del franquisme a la democràcia travessant pels ponts de la Transició. Tanmateix, es pot construir damunt l'arena de l'oblit cap democràcia? Diguem una democràcia forta, que reclami clara separació de poders i conseqüent exercici de drets i deures per part d'una ciutadania conscient i crítica.
De rebot
No tot s’ho endurà el vent
01/03/18 20:26
También en Opinión
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- La presión social obliga a recular a la izquierda y apoya la pista de atletismo de Ciutadella