Uns invoquen la legalitat, altres la legitimitat del dret a decidir el seu destí propi. Uns veuen «el procés» des d'una perspectiva visceral, altres com una possibilitat regeneradora de la política (també de l'espanyola). Uns, majoritaris fora de la 'comunitat autònoma', l'entenen com un despropòsit descomunal (deliri, follia, deriva, desafiament...); altres volen votar i són majoritaris dins la seua nació pròpia, alguns d'un temps ençà han desconnectat d'Espanya. Uns no paren de repetir com un mantra el mot «il·legal» adjunt a «referèndum» (no hi fa res que en el seu moment assenyalassin la manera de fer-lo «legal» alguns constitucionalistes com Herrero de Miñón, Rubio Llorente o Pérez Royo, per esmentar només experts no catalans). Uns el contemplen com la panacea de tots els mals, altres entenen que la sobirania nacional, sense contingut social, ecològic i de gènere és un continent buit, però així i tot irrenunciable (ja l'omplirien ells).
De rebot
Els uns i els altres
27/07/17 0:00
También en Opinión
- El horizonte judicial de la okupa del chalé de lujo de Menorca: cuatro delitos en una semana
- La boda de ensueño de la modelo Blanca Padilla en un hotel ‘top’ de Menorca
- La Academia de Suboficiales ya es de oro: así lo celebrarán en S'Esplanada
- Drogas, amenazas... rebelión en Ses Canaletes contra los okupas que atemorizan al resto
- Roba dos bicicletas por valor de 1.700 euros y okupa una casa en Ciutadella