Pavarotti, Carreras i Domingo però en versió diplomàtica. Dezcallar, Scwhartz i Dicenta, tres convidats d'excepció que divendres passat van regalar-nos les seves reflexions en veu alta sobre l'Apocalipsi que tenim al davant. L'expresident del CNI i el qui va enfrontar-se a la dictadura militar argentina sota gran risc van estar més brillants que no pas el presentador de Lo+Plus, tot i l'acudit final amb el que va saber contagiar el somriure a un auditori que havia seguit durant hora i mitja en rigorós silenci.
El mallorquí Jorge Dezcallar va destacar per la seva capacitat d'oratòria exprés llençant una gran quantitat d'arguments per posar de manifest que l'era Trump era més que perillosa des del punt de vista d'un europeu, tot i que per mi no aportar novetats al que tots ja sabíem d'alguna o altre manera a través del que s'ha publicat en premsa. En qualsevol cas, ho va constatar d'una manera molt didàctica.
A Fernando Schwartz li va tocar parlar dels britànics i la seva decisió de sortir del marc de la Unió Europea. Va anar fent molts revolts i en algun moment vaig tenir la sensació que perdia el fil del que volia dir-nos, tot i que va contextualitzar-nos molt bé que el mal venia de lluny. Finalment va parlar l'altre mallorquí, en José Luis Dicenta amb una intervenció llegida més aviat poc diplomàtica però que vaig trobar molt ben estructurada i pensada amb algunes reflexions d'on es podia sucar-hi pa. Molta autocrítica a l'origen dels problemes actuals i l'existència d'un poder fàctic que ens controlava i que, entre d'altres, havia posat el titella d'en Donald a la Casa Blanca. Crec que a Fernando Rubió li hagués agradat poder ser-hi en cos i ànima per fer alguna pregunta.
