TW

Se sol dir amb una mena de resignació atàvica, la d'aquells a qui la història ha escalivat. Davant un succés imponderable, què hi farem? No s'espera cap resposta, en el sentit pràctic per solucionar un problema. Idò, mira, farem açò o allò: establirem una governança equitativa dels recursos, sense excloure'n les poblacions locals i més pobres; atacarem implacablement els traficants; però, sobretot, produirem millor i consumirem més raonablement.

Una resposta així, que, per exemple, derogués els decrets que castiguen les energies alternatives, aplicàs una llei eficaç de pobresa energètica, lluitàs contra l'oligopoli de les elèctriques, etc., seria una resposta racional. Massa racional perquè la gent la cregués? És ver que els electors prefereixen els candidats incompetents? Després de l'elecció de Donald Trump corre la tesi que la gent, farta que els polítics traeixin llurs promeses i sabent que per trair cal tenir una certa competència, no vota els candidats més capacitats sinó els més susceptibles que no els traeixin, a desgrat d'una governança poc eficaç o desastrosa. La majoria de les persones enquestades consideraven que Hillary Clinton era més competent que Donald Trump (65% front a un 12%). Potser les embranzides populistes no marquen l'entrada en l'era de postveritat, però sí, més banalment, en la de la desafecció.

Noticias relacionadas

El PP pot ser un partit amb molts corruptes, però són «els meus», i a qui votar si no? - em deia una senyora major sortint d'un col·legi electoral en els passats comicis. Bensenses els altres faran igual...: expressió més tost concessiva – «bensenes», «al cap i a la fi», un arcaisme usat únicament a Menorca!- que indica conservadorisme a ultrança. A ningú agrada ser traït. Qualsevol pèrdua dol més si és fruit d'un engany que no si ve per un atzar.

Quan el funcionament dels ecosistemes està pertorbat i açò amenaça els serveis que aquests aporten als éssers humans i a la vida del planeta (pol·linització, productivitat de les terres, sanejament de l'aire i de l'aigua, absorció de CO2 pels boscs, la posidònia i l'oceà), hem d'entendre que la ciència ens avisa i que la traïció no vindrà dels científics sinó dels poderosos. Més de la meitat de vertebrats han desaparegut en quaranta anys. Les causes són sabudes: destrucció dels hàbitats sota l'efecte de l'agricultura i ramaderia expansives, de l'explotació del subsòl, el reescalfament climàtic... Un còctel mortal. Podem ignorar el seu missatge, però assumim el risc de fer part de les espècies que desapareixeran?