Avui llegia que una vident, una tal Pepita, i els seus col.laboradors havien estat detinguts per estafar molts doblers a una dona major. Sentim parlar també de les estafes que practiquen alguns vestint-se de revisors del butà. O els pares de la Nadia, que segons sembla han estafat molts doblers arreu amb una suposada malaltia de la seva filla.
Per no parlar de les estafes disfressades de corrupció amb representants del poble com a protagonistes. O aquelles entitats bancàries, fent signar les preferents a persones jubilades que van dipositar en ells els estalvis i la confiança… I em demano, deixarem mai de ser el paradís de la picaresca, de la "charanga y pandereta" que denunciava Machado? Si robar el proïsme ja és quelcom deplorable, fer-ho amb engany i jugant amb la feblesa de l'altre és un acte d'una baixesa moral indefinible. Si, a més a més, empren la salut de la víctima per sotmetre-la (cas de la "Pepita"); o bé s'aprofiten de la bondat i la compassió dels que els envolten, tot fent-los creure que la vida d'un fill depèn de la teva aportació (cas de la Nadia); o empren llocs de poder per aconseguir beneficis particulars; si tot això s'esdevé, llavors pots arribar a la conclusió que vius en un indret de hienes, desèrtic i implacable, i que, potser, algun dia, la propera víctima pots ser tu. I confies que el mal fari no t'arribi i que la vida et conservi el seny sobre les espatlles.
Mentre, la tele segueix oferint reality-vergonyes farcits de personatges que no han fet altra cosa en aquest món que mostrar davant les càmeres les seves vides buides i cobrar per fer-ho… La roda de la brutícia mai no s'atura. Ai!
