Quan un personatge carismàtic, com va ser Vicente Ferrer, diu a una persona jove, que ha viatjat a Anantapur com a voluntària, «no te'n pots anar, jo tenc una feina per a tu», m'imagín que deu ser difícil negar-s'hi; sobretot, si la jove té allò que se'n diu consciència social ampla, oberta al món. Na Dúnia Beltran (Maó, 1973) ja la tenia quan per primera vegada va visitar l'Índia i, convençuda de la bondat dels projectes de la fundació V. Ferrer, s'hi va comprometre. Hi ha treballat en diferents ocasions; el 2008, per exemple, obrint el departament internacional, que va començar a funcionar quatre anys després, i durant el 2008, darrer any de vida de Vicente, recopilant informació sobre la labor del filantrop arrelat a l'Índia des de 1952 i el seu pensament continguts en agendes, quaderns, carpetes i de viva veu. Ell volia extreure idees del seu interior amb la inquietud de reconnectar la part més espiritual de la seua personalitat. Diu na Dúnia en una entrevista recent, que VF era un home divertit, amb sentit de l'humor, despert a l'actualitat i que, amb Anna, la seua muller, per ocupats que estiguessin, sempre trobaven el temps necessari per atendre tothom.
De rebot
Germans
15/09/16 0:00
También en Opinión
- Fusión histórica en el fútbol insular: nace el Ciutadella Club Esportiu
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- El consejo del GOB: lo que no hay que hacer nunca si te encuentras una golondrina en el suelo
- Docentes de Menorca contra el plan de elección de lengua en las aulas: «Es inadmisible»
- Zoe y David: una historia de amor por Menorca con boda incluida