Sembla ser que hi ha nervis dins el Consell insular de Menorca i el Govern balear perquè el Consell Científic del Comitè MaB espanyol està a punt d'emetre un informe molt dur sobre la Reserva de la Biosfera, en el que denunciarà la ineptitud i passivitat de les administracions públiques respecte la gestió de la nostra reserva.
Sincerament, no m'agradaria estar en el paper dels actuals equips de govern de la major part de les administracions menorquines i balears perquè, embarcats com estan en tèquines amb forats a totes bandes, es veuen obligats a capejar temporals, amb onades de mar de fons, que vénen de molt lluny en el temps. És de plànyer. Però també lamento la manca de modèstia i honestedat de tots aquests servidors del bé comú en no voler denunciar davant l'opinió pública aquesta herència rebuda i la penosa situació en què es troben els organismes públics, mancats de recursos tècnics, humans i econòmics. També em fa mal al cor que s'actuï amb barroeria i precipitació, quan esperàvem amb els canvis polítics de l'any passat una major sensibilitat envers el que ens identifica: el nostre paisatge i la nostra cultura (per cert, hi ha en pedra més que talaiots a Menorca). Dir la veritat no és una tonteria, ni devalua les institucions ni els polítics, en canvi sí ho desacredita tot pintar les coses més de color de rosa del que estan.
És aquest nerviosisme, és aquest ara voler quedar bé davant el MaB sigui com sigui, el que conduirà a una decisió precipitada, i que és també contradictòria amb la declaració de la reserva, com és la de donar tots els permisos a la mercantil de Son Salomó per permetre la desfiguració del paisatge de la pedra en sec del Far Nati. Tot per poder dir al comitè MaB que la Reserva «avança» en la implantació de les energies renovables. Però, com va escriure d'una manera molt ben argumentada Pere Pons Bagur, en aquest mateix diari, el passat dia 29 d'agost, l'«avançada verda» que suposa l'ampliació de la planta és la xocolata del lloro en termes energètics. L'autèntica revolució verda, però que per portar-la a terme és necessita molt de coratge i fer molta pedagogia, és el decreixement del consum, a base de major eficiència, però davant de tot estalvi, estalvi i estalvi, amb la qual cosa és un punt fonamental la promoció del transport públic (pensem que en termes planetaris el transport es menja el 60 per cent de tota l'energia).
La instal·lació de milers de plaques solars a la costa nord de Ciutadella estic ben segur que en cas que sigui denunciada davant el MaB-Unesco sí pot fer més mal a la credibilitat de les nostres institucions representatives balears i menorquina que el nul interès que han demostrat en els deu darrers anys pel desenvolupament a Menorca de les energies verdes. Pot ser molt més punyent perquè vulnera normes balears i consells com els del Consell Internacional de Monuments i Llocs, els quals sembla mentida que el Govern balear i el Consell hagin posat sota l'estora.
D'entrada, el projecte vulnera els articles 69b, i 135 de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació del sòl de les illes Balears, els quals disposen, primer, que en els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que donin els conjunts urbans de característiques històric-artístiques, típiques o tradicionals i en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permetran que la situació, la massa, l'altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, rompre l'harmonia del paisatge o desfigurar la perspectiva pròpia del mateix, i, en segon lloc, que cal considerar la nul·litat de ple dret de les llicències urbanístiques, ordres d'execució o acords que aprovin projectes atorgats quan es duguin a terme en béns o espais catalogats en el planejament o declarats d'interès cultural o catalogats i també els que es portin a terme en terrenys classificats com a sòl rústic protegit. També vulnera l'article 6.2 de la Llei 6/1997 del sòl rústic de les illes Balears, el qual disposa que l'ordenació del sòl rústic protegit es dirigirà a garantir la permanència dels elements d'identitat que els caracteritzen, definint per a ells mesures de protecció, que es podran estendre a la totalitat dels esmentats elements per la qual cosa es determinarà la impossibilitat d'efectuar en els terrenys qualsevol activitat que els alteri. La Norma Territorial Transitòria també deixa clar que les grans instal·lacions han d'estar vinculades a administracions o serveis públics que estiguin prevists en un instrument de planejament general o d'ordenació territorial.
2 Per acabar, també menysprea l'informe IcomoS d'enguany el qual recomana: «Apostar por nuevos modelos de energías alternativas menos concentrados y con instalaciones diseminadas como criterio general y, de forma específica, tal y como se adelantó, desestimar totalmente los proyectos de campos de energía eólica y solar en el paraje de Punta Nati».
Gestionar un territori com el menorquí requereix una ètica ferma fonamentada en l'amor al petit espai, a les coses i detalls més insignificants, com si l'Illa fos un jardí japonès, pel qual cap racó de la nostra Illa pot ser menyspreats i devaluat. No m'agradaria que el paisatge del Far Nati pagués per tots els darrers anys d'incompetent i nul·la gestió de la reserva així com també per la mala consciència, i també incompetència, dels actuals dirigents.
