Tota la tribu

La propera setmana tornen a obrir les portes de les escoles. L'educació infantil, primària i secundària, les universitats... per uns, després d'unes llargues vacacions i, per d'altres, d'un temps més que merescut. Des de l'àmbit familiar, el començament sempre ens ha fet molta il·lusió. Renovem la confiança en els mestres, col·laborem amb les apimes, i fem partícips de l'alegria als més petits o no tan petits. Els preparatius són música. Reunim el llapis o el xoc, els llibres i els materials que conformen la millor inversió de la nostra vida. Com a alumna, és la gana de nous coneixements, la màgia del progrés. Com a mare, m'enamora. També record aspectes negatius, com la dinàmica de la hiper activitat, d'un sistema que promou una quantitat malaltissa de projectes i d'experimentació. Mestres atabalats per un munt d'obligacions, normes i pautes que acaben enterrant aquella tasca quotidiana que, com a bons pedagogs, hi volien incidir.

Noticias relacionadas

L'Illa caravana

Más noticias relacionadas

Abans de començar la cursa, d'aixecar un peu i flexionar la cama, de preparar-nos pel pas següent, cal que recordem aquell proverbi africà de «tota la tribu». Se'ns sol oblidar que tots bevem de la mateixa font. Ensenyem a casa i als centres, però també ho fa aquell monitor de lleure, el germà, l'avia, l'amic o els mitjans de comunicació. Avui, més que mai, necessitem una societat que assumeixi el seu paper instructiu. Abans de criticar l'educació, pensem que podem fer nosaltres per millorar-la.