TW

Una de les conclusions del Fòrum Menorca Illa del Rei sobre gastronomia és que els menorquins hem de valorar la qualitat dels productes que tenim. Jo crec que aquest objectiu el tenim assolit. A Menorca sempre hem estat convençuts que tenim les millors tomàtigues del món, les millors figues, els millors espàrrecs, el millor formatge i sobretot els millors esclata-sangs, a part de les millors platges i el millor estil de vida. Però aquesta convicció és fruit de la fe amb Menorca i no del resultat de proves científiques. Per aquest motiu no podem esperar que els de fora ens ho reconeguin, i el que encara és més important no tenim gens d'interès en què ho facin. Volem tenir les tomàtigues més bones del món però només per noltros.

Noticias relacionadas

És més que probable que a Almeria, per exemple, hi pugui haver tomàtigues més bones que les menorquines. Toni Casero és, entre moltes altres coses més importants, un expert en tomàtigues. Sap que les tomàtigues més polides de molts supermercats no tenen gust de res, són fredes i la seva bellesa estètica no aporta sensacions més interessants. Casero s'apassiona quan explica que si aquí es volgués potenciar la producció podríem tenir un lloc en el mercat de la qualitat. A més de cultivar, es podria envasar. O preparar en un sofrit. Introduir als restaurants. I convèncer als visitants del que nosaltres ja sabem des d'antic, que el producte de Menorca és excel·lent.

Tenim la qualitat però tal vegada ens manquen dues coses. El treball. S'ha de fer molta feina per convertir una bona matèria primera en un producte d'èxit. I per fer-ho s'ha de planificar i marcar els objectius i comptar amb la implicació de molta gent, des del primer productor, fins al cambrer que explica als clients les característiques exclusives d'un plat a un restaurant. La segona cosa és la voluntat de compartir amb els que vénen de fora les coses bones que tenim. Ho fem amb el territori sense que ens demanin permís. Per què no ho hem de fer amb la gastronomia? Si no, ens pot passar com amb la maonesa, que es va inventar a Maó, però que molt poca gent ho sap. Per això, li diuen maionesa.