Fa ben pocs dies el Grup d'Ornitologia Balear, el GOB, va denunciar el perill que suposen moltes torres elèctriques per les rapinyaires de Menorca. En dos anys n'han mort electrocutades més d'onze, a més d'altres ocells. Cal recordar, però, que no és la primera vegada que aquesta associació cívica per a la protecció de la naturalesa alerta per aquest fet. És més, malgrat hi ha prou lleis que protegeixen aquestes aus i s'han donat reiterades denúncies, les administracions públiques menorquines, malgrat estiguin orgulloses que la nostra illa sigui Reserva de la Biosfera, ben pocs fils han mogut per pressionar a Gesa-Endesa perquè les seves instal·lacions deixin de ser trampes mortals.
No és aquest un problema només de Menorca. A Catalunya el 60% de les morts de l'àguila cuabarrada es deu a les línies elèctriques. Si no fos perquè aquesta rapinyaire s'expandeix des d'Andalusia i Extremadura cap al nord de la península, ja s'hauria extingit al Principat. Els plans d'electrificació rural i l'expansió de les línies de transport dels anys setanta i vuitanta del segle passat, amb dissenys que no van tenir prou en consideració criteris mediambientals, van sembrar muntanyes i camps de conreu de torres elèctriques, que han resultat ser terrorífiques per les aus.
Donada la gravetat de la situació, i gràcies a un acord de col·laboració de la Diputació de Barcelona, Endesa i la Universitat de Barcelona, es va desenvolupar entre els anys 2000 i 2004 un pla experimental al parc natural de Sant Llorenç de Munt, un dels paratges amb més problemes. Després d'estudiar detingudament el terreny, cartografiar uns 3.800 torres elèctriques i constatar quins eren els punts més criminals, es van corregir un 6% del 30% de les torres. Investigar i fer les coses amb seny dóna els seus fruits. Actualment pràcticament ja no mor cap àguila al parc de Sant Llorenç de Munt.
És lamentable que mai s'hagi aprofitat el fet que Menorca sigui Reserva de la Biosfera per experimentar en el camp de la sostenibilitat mediambiental i l'ecologia per després exportar les experiències a altres reserves o arreu del món. Al contrari, la nostra illa continua anant a ròssec de tot, important, i molt a misses dites, les idees i mesures que es donen en altres contrades.
Un dels meus entreteniments d'infant, d'açò ja fa més de quaranta anys, quan amb els meus pares travessàvem Menorca, per anar o bé tornar de Maó, per la carretera general, era comptar el número de milans que veia volant, així com també els xorics que, com a mascarons de proa, es trobaven damunt els pals i parets seques. Vist comparativament amb els que es poden veure avui, fent el mateix camí, era una meravella. Els infants d'avui malauradament ja no poden gaudir d'aquesta experiència. Quin món estem deixant!!
Donat que fins fa ben poc hi havia a la Secció de Ciències Naturals de l'Institut Menorquí d'Estudis biòlegs molt actius en la recerca dels rapinyaires, estaria bé que l'IME s'impliqués, com fa el GOB, amb la campanya de defensa d'aquestes aus. I molt millor seria que el Consell Insular de Menorca liderés la campanya, implicant políticament així mateix a tots els ajuntaments menorquins i al Govern Balear, per tal que Gesa-Endesa millori les torres perquè no mori cap més ocell. Si va ser possible un acord de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, Endesa i la Universitat de Barcelona pel parc de Sant Llorenç de Munt, per què no ha de ser possible un conveni semblant entre el Consell Insular, l'IME i la Gesa-Endesa per la Reserva de la Biosfera de Menorca?
