Fa uns anys, vaig tenir el gust de participar en un taller de comunicació pública. Recordo tots els aprenentatges i quasi totes les anècdotes. Rallant de la primera impressió, l'expert va posar d'exemple al company que l'havia anat a cercar de l'aeroport. Dues vegades i les dues l'havia fet esperar. Per tant, per a ell, ja era una persona impuntual. Malgrat l'excusa o l'imprevist fos d'importància, costaria esborrar la imatge preconcebuda. Només ens calen set segons.
Tots els dies prenem decisions, majoritàriament inconscients, sobre persones o tasques de la nostra vida quotidiana que es basen en característiques externes o a un producte que associem a determinats atributs. Són invisibles, un reflex del que ens transmeten. Pot semblar injust, com un amor o desamor a primera vista, però un cop determinem al respecte, rarament ho canviem.
Un estudi de Harvard conclou que el cervell humà no solsament jutja a una persona que acaba de conèixer en 7 segons, sinó que valora 11 factors diferents en aquest curt espai de temps. Els punts, es basen en l'aparença, el comportament i la comunicació. Llavors, les paraules no compten? Aquesta pregunta, també sorgida en el taller, pot semblar exagerada. Quina quantitat de paraules positives podríem desplegar en 7 segons?
Quan s'especula amb les lletres el món es torna confús, i si li afegim que la gent està carregada de tòpics, val més no escoltar promeses ni set segons. De vegades, cruixen.
