Primer dia de la nova estació. Lluna de maduixa (excepcional!) per donar-li la benvinguda. Temperatures que s'han d'enfilar. Sant Joan a dos dies… I a mi m'ha fuit el darrer mes entre les parets del teatre i les parets de casa, i una rara afecció (també excepcional) que ha com deturat el rellotge a l'espera d'una desitjada restauració de la salut.
Mentre, la vida política del país convoca una nova cita que (en sitonia amb la nova estació) ens hauria de donar noves esperances de desencallar l'atzucac en què s'ha submergit el govern de l'Estat…
Aquest rellotge porta 6 mesos aturat i l'espera del ciutadà es fa llarga i sembla cada cop més estèril. El panorama no és gaire alentador que diguem: posicionaments enrocats, línies vermelles que van i vénen, líders inqüestionats i inqüestionables, pactes a l'horitzó que es preveuen (novament) de difícil solució. A les xarxes, des del meu observatori estant, hi llegeixo comentaris de desencís, d'escepticisme, que conviuen amb l'optimisme pletòric d'aquells que es troben en plena campanya electoral (austera, però campanya, al cap i a la fi!). Rere de tot plegat, hi batega el fantasma de l'abstenció i del vot en blanc, opcions democràtiques, sí, però que no ajuden a resoldre el conflicte de governabilitat que domina la nostra vida política actual. Malgrat tot, i en sintonia amb el que escrivia diumenge passat Josep Maria Quintana, cal anar a votar.
Veurem si l'estiu ens resol i em resol el període d'stand by en què em trobo i ens trobem immersos. Tots els anhels dipositats en la nova estació. Tots els desitjos llençats a la lluna de maduixa que l'ha d'inaugurar!
