En Màrio, es meu conco, és un dels personatges més estranys que he conegut, i un dels que m'han afavorit més clarament. Deien que tenia un do, perquè feia grans sumes amb un sol cop de vista, escrivia per envant i per enrere sense mirar, amb molt bona lletra, i tenia una memòria prodigiosa. Tenia també el cap un poc gros, i com que a Maó havien fet un monument a l'almirall Augusto Miranda i els ciutadellencs li deien es cap de la Miranda, els maonesos en compensació deien de Ciutadella que tenien es cap d'en Màrio.
La Fonda Faner la va fer la meva àvia na Maria Mercadal, una dona de molt de caràcter. En Màrio, però, volia comandar, i va arribar a comandar per damunt tots els seus germans. Quan a en Màrio un client no li queia bé, ni se'l mirava de cara; però quan era al contrari, quan qualcú li entrava per l'ull dret, li abocava safres de menjar i li deia: «Menja, mort de fam!». Vegades mon pare, en Doro, havia de fer un arròs per cent dins un tià enorme; li quedava ben groc, perquè hi posava quatre sobrets de safrà que m'enviava a comprar a la botiga de can Coll, d'allà davant, i hi destacaven els musclos negres i lluents, oberts i plens d'arròs. Quan els clients havien menjat i begut, l'eufòria pujava de to dins el menjador, i la cridòria, les rialles i la remor de coberts arribava dins la cuina. Llavors el conco en Màrio m'enviava a comprar palos o felipes de postres a les sucreries de Ciutadella.
S'afaitava el cap molt abans que ho fes en Yul Brynner, l'artista de cine que feia de faraó a «Los diez mandamientos». Després de la guerra el van ficar a la presó amb tots els soldats que feien la mili a Menorca, i mon pare, que va venir de permís des de l'Àfrica, el va fer amollar vestit de caporal de Regulars, davall la seva responsabilitat. Eren dos germans que s'estimaven molt, però a l'hora de servir el dinar, quan hi havia més nirvis, mon pare li amollava conyetes i en Màrio no ho podia encobeir i li deia el nom del porc. L'àvia feia capades, asseguda a la cadira engronsadora. El conco en Fonso feia una rialleta davall el bigoti, i el conco en Joan se n'anava al moll amb un carro ple de maletes. Vegades el conco en Màrio m'enviava a comprar tabac roig a l'Imperi, on hi havia un vellet magre i baixet a qui deien en Mestres i em donava els paquets de Chesterfield, Camel o Bisonte davall mà, perquè eren de contrabando, i de fet vegades senties a dir que una barca d'en March havia encallat a una platja i estava plena de tabac roig...
