El diumenge li vull preguntar al Ramon Gener que m'expliqui per què el cor del 'Va pensiero' de 'Nabucco' està considerat el segon himne dels italians. Suposo que ho explicarà a la conferencia que farà al Teatre Principal de Maó i que des d'aquí us recomano no us perdeu.
Pels compositors romàntics com Verdi, el gran protagonista quasi sempre és la gent, la gent del poble i per això els cors són fonamentals a les representacions. El «va pensiero» és un himne de la llibertat que convida a fer enlairar el pensament, a reaccionar, a volar més alt. Amb la nova convocatòria d'eleccions prevista pel 26 de juny (quina mandra!), les incerteses altra vegada són damunt la taula per saber si hi haurà canvi en la intenció del vot (tinc els meus dubtes) o si els mateixos partits que ara no s'han posat d'acord, tornaran a fer el joc polític que tant mal resultat els ha donat i que no ha permès cap mena de governabilitat.
Seran/Serem capaços d'un va pensiero? Perquè la responsabilitat no només va en un sentit sinó que és una responsabilitat compartida. Llegir (paraula en cert desús) estalvia que t'hagin d'anar explicant les coses i ajuda a tenir criteri propi sobre el que, per exemple, s'ha de votar. Sovint sentim dir que tots els partits, en realitat són el mateix i hi ha certa part de raó però com explica el savi economista Josep Maria Ureta a les propostes econòmiques és on podem trobar la veritable diferència. Si fem l'esforç, podrem adonar-nos on han posat l'accent per afrontar els reptes actuals i de futur.
