La següent anècdota té una vintena d'anys. La vesina ens la contava com una d'aquelles grans lliçons que solen regalar-nos els més petits. Passejant pel centre de la ciutat, es va retrobar amb una senyora, antiga amistat de la família. Va presentar-li el seu fillet i entre la dona que no parava de narrar –amb pèls i senyals- tots els moments compartits i la nostra vesina que volia mostrar-se orgullosa del nen, l'estada es va allargar en excés. Insistia, ho intercalava cada pocs segons en la conversa, un rallar que explicava mitja vida: «Carinyo, digues-li qualque cosa a l'amiga de l'àvia». Afrontada per la resposta del seu fill, va recalcar la pregunta: «Què has dit?». El nen, tranquil·lament, va repetir: «Gilipolles». Afrontada, ens narrava tota la conversa com un exemple del que no s'ha de sotmetre a una criatura.
Fets quotidians
Gens educatiu
04/12/15 0:00
También en Opinión
- Que se haya visto por Ciutadella, como un turista más, a uno de los más grandes porteros de la historia...
- Mercedes Milá se apunta a la ‘Via Menorca’ del GOB: «Peligra la gallina de los huevos de oro»
- La restauración da síntomas de haber tocado techo en Menorca
- Una menorquina enferma de cáncer lanza un 'crowdfunding' para pagar sus estudios en Nueva Zelanda
- Absuelto un delincuente habitual de Es Castell del delito de receptación de material robado