Per terres de Lleida, al Pallars Sobirà («sobirà» vol dir que està per damunt i «jussà» és per davall) es parla força de sobirania i, com per molts indrets de Catalunya, hi pengen estelades. Aquests dies ho he comprovat sur le champ, com diuen els francesos. Evidentment, València d'Àneu no és Cornellà o Santa Coloma però...
És possible que nacions com Catalunya assoleixin la independència? I per què, en puritat democràtica, no haurien de poder elegir les seues pròpies dependències o interdependències? Són, tal volta, inviables com a estats aquestes nacions? Per respondre aquesta pregunta els arguments han de ser més sòlids, racionals i convincents que els de l'amenaça, la por o la mentida, a les que el govern espanyol i els seus altaveus ens tenen avesats. En qualsevol cas, els unionistes haurien de demostrar altrament que convé als catalans pertànyer a Espanya, perquè els qui han optat per la «desconnexió» expliquen que aquesta pertinença els suposa un mal negoci i parlen de posar punt i final a una solidaritat imposada (oxímoron), a un presumpte amor que ofega, de tant que abarbeta, dins un matrimoni forçat, desigual i sense dret al divorci: un cònjuge, que a més a més té la clau del pis i de la caixa, se'n beneficia mentre que l'altre suporta la càrrega domèstica.
El govern espanyol, diuen, farà complir la llei. La llei espanyola no preveu la secessió de cap regió perquè no entén més nació que la inventada per la tradició pròpia: segons Rajoy, Espanya és la més vella de les nacions europees. L'objectivitat històrica poc importa en aquest cas; importa el poder, que és capaç de definir el sentit de les paraules. Fins i tot podria ser que Rajoy, blasmant la «deriva sobiranista», no fos conscient de les derives pròpies. Ell només fa que proclamar els seus essencialismes metafísics com si es tractàs del mantra d'una raó universal i d'un statu quo immutable?
El president Mas ha convocat eleccions, que, amb la seua obstinació nacionalista i recentralitzadora, el govern espanyol ha convertit en plebiscitàries. Si el 51% (o més) dels catalans que acudiran a les urnes el 27-S votaven que ja els està bé pertànyer a la monarquia espanyola, òbviament es consolidaria el sistema. Democràcia mana. Però i si no fos així i més de la meitat dels votants optava per una altra via? Es repetiria la història i entrarien els tancs per la Diagonal? Diuen que no hi ha prou combustible...
