Pronunciat [ k a l é o], amb consonant velar entost d'aspirada, amb la vocal tònica é tancada i sense neutralitzar en e neutra i en u, respectivament, la a i la o en posicions àtones, resta més que palès, si és que qualcú en tenia dubtes, que el mot jaleo és foraster. Amb tota seguretat és un castellanisme que es degué importar pel temps en què s'introduirien en el nostre folklore els fandangos i les jotes, balls moguts, balls de bot, en què es devia armar gresca i bullanga. En espanyol, idò, el substantiu és fill d'un verb, jalear, que a la vegada deriva de l'exclamació ¡hala!, pronunciada amb una certa aspiració de la h- (de la mateixa manera que huelga i holgar han abocat a mots com juerga i jolgorio). María Moliner defineix Jaleo com «cualquier cosa, asunto o situación en que hay mucho movimiento, ruido, agitación, complicación, confusión, desorden o dificultad». No cal acudir a altres accepcions de la paraula, com «discusión, riña o represión en que hay griterío o agitación», tot i que segurament, més enllà de cavalls caragolejant i sonant la jota, les nostres comunitats humanes han conegut i coneixen diferents jaleos no gens festius.
De rebot
Durant l’estiu sona 'Es jaleo'
22/06/15 0:00
También en Opinión
- La denuncia vecinal se convierte en la primera vía para detectar el alquiler turístico ilegal en Menorca
- Fusión histórica en el fútbol insular: nace el Ciutadella Club Esportiu
- El consejo del GOB: lo que no hay que hacer nunca si te encuentras una golondrina en el suelo
- Estos son los 12 buques de guerra de la OTAN que han atracado en el puerto de Maó
- El desgaste laboral lleva al límite el geriátrico de Maó: acumula 41 bajas en cuatro meses