El món va començar el mateix any i ho va fer des de punts diferents de la mateixa illa. La rata trescava per la païssa com si pasturés per dins un úter convertit en niu i en rebost. L'escorpió i la cabra eren lliures i es vigilaven atrets per la fascinació magnètica de la diferència. La veritat queia de l'era rodona com si fos un gra increïblement petit de blat o d'ordi o de civada que, després de passar per la trama estreta de l'erer, hagués estat atrapat per un remolí violent i inesperat de vent. Continuarà sent veritat -continuarà sent un gra d'ordi, de civada o de blat; encara que més minúsculs del normal-, però se'l menjaran les formigues que, gràcies a la motllura de la barana, no han pogut pujar a l'era on descansen els munts semblants a piràmides daurades plantades enmig del desert. Però l'arena és rostoll i els cantons són diminuts grans de blat i la piràmide amaga l'alè de la supervivència com un tresor ocult i secret. Or per alimentar els déus. Blat per alimentar la comunitat. Qui dubta ara que el pa és més valuós que l'or enterrat? Hi és escampat. Per tota l'illa. El preuat metall. En les seves llegendes. El vedell d'or pastura per la muntanya i s'amaga dels curiosos als laberints de passadissos del castell. Es precisa un encanteri que roman encara secret. En els seus contes. En les profunditats. En la ciutat enfonsada. En el cor de la terra magra. En els cabells roigs dels seus infants. Fins i tot l'or està fixat en les ales de les caderneres que van a beure a la font envoltada de verdet o a les piques emblanquinades de calç. No és nostàlgia. És un luxe que no ens podem permetre els illencs. És pertinença. És constatació. És simple recuperació mental. Ni tan sols és identitat. És evocació. És record. És recordar. La paraula recordar ve del llatí recordari, formada de re (de nou) i cordis (cor). Recordar vol dir «tornar a passar pel cor». Per què recordem una cosa i no en recordem una altra si hem nascut el mateix any, l'any xinès de la rata? Precisament per açò. Per l'etimologia de la paraula. L'experiència, la imatge del passat, la sensació viscuda no va passar pel cor respectiu i no es va convertir en emblema.
Pedraules
Cóc (226)
21/06/15 0:00
También en Opinión
- Un calamar de grandes dimensiones sorprende a los bañistas en la playa de Son Bou
- Los parkings de Cala en Turqueta y Macarella se llenan en el primer día de los controladores
- Sancionada una mujer por conducción temeraria con dos menores en Binibèquer
- El Consell abre 20 expedientes por alquiler turístico ilegal y trabaja en otros posibles 40
- Oleada de quejas por el semáforo de Ses Palmeres: 2.000 multas en tres meses