L'escriptor Mia Couto en la lliçó inaugural del curs 2005 de l' Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Moçambic va llegir un discurs, «Os sete sapatos sujos», on explicava les set sabates brutes que separen, al seu entendre, el seu país d'un futur d'esperança. Són prejudicis com que: «els culpables sempre són els altres», «l'èxit no és producte de la feina», «qui critica és un enemic», «canviant les paraules canviam la realitat», «s'han de mantenir les aparences», "cal romandre impassibles davant la injustícia», i, «per ser moderns, s'ha de copiar els altres».
Llevem-hi la referència al país africà i posem-n'hi qualsevol altre: les sabates continuaran igualment brutes. Amb motiu dels bombardejos de Gaza, Javier Couso, diputat d'EU al Parlament Europeu, deixava caure: «Occident diu que Israel és l'única democràcia d'Orient Mitjà; menteix. Democràcia no és només votar, també és respectar els drets humans». Una altra sabatada: Espanya, diuen, és un Estat Social i de Dret; però no ho és perquè tengui una constitució que així ho declara; només ho serà si efectivament ho practica. La Constitució no és més que un text i les virtualitats que conté no es manifesten si no és en la seva aplicació. Deia el filòsof John Locke que la legitimitat d'un govern només es pot basar en el consentiment dels seus ciutadans. El govern de Rajoy opta per menystenir el principi de legitimitat democràtica i argumenta que la legalitat no li permet de consultar els catalans sobre el seu estatus polític. Ha desatès el criteri de juristes tan prestigiosos com el constitucionalista Fernando Pérez Royo o el qui fou vicepresident del Tribunal Constitucional i president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente, per al qual no hi havia impediments legals per a consultar els catalans sobre el seu grau d'autogovern. Després de les mobilitzacions hagudes, la consulta és una necessitat inajornable.
Com pot entendre's que en una democràcia sigui il·legal saber què pensa un poble sobre l'àmbit des del qual vol ser governat, sobre les 'dependències' que està disposat a acceptar en pro del bé comú? El conservador Cameron (ell sí, demòcrata) ha treballat perquè Escòcia no marxàs del Regne Unit; el govern espanyol treballa perquè Catalunya no se'n pugui anar. El govern espanyol s'avesà històricament a trepitjar amb botes (militars?). O, com diu Couto, amb sabates brutes.
