Des que escric pel MENORCA , tinc el costum de dedicar un dels meus articles setmanals, normalment coincidint amb el mes d'agost, a tots els catalans i les catalanes que visiten l'Illa en ple període estival. Un hàbit, aquest, que sempre ha estat, no només compartit, sinó també estalonat per la direcció d'«Es Diari» . Hi he escrit sobre política catalana pura i dura; també m'he referit al Barça (som conscient, estimat Juan Carlos Ortego, que em passo tres pobles parlant del conjunt blaugrana dels meus amors) i, fins i tot, he abordat tradicions tan pròpies del Principat com puguin ser els Castells, que van ser declarats, en el seu dia, Patrimoni de la Humanitat.
Aquest any avanço alguns dies la publicació d'aquest escrit, per motius propis de la meva agenda personal. Perquè jo també sóc dels qui, gràcies a Déu, encara podem fer una curta temporada de vacances fora del nostre lloc habitual de residència. És a dir que, si sempre havia escrit pels qui s'estaven a Menorca el mes d'agost, enguany ho faré pels qui gaudeixen dels darrers dies de vacances de juliol, o qui potser inicien unes altres de més perllongades. Sé molt bé que aquesta setmana que avui comença estarà presidida per una munió d'anades i vingudes de turistes, entre ells molts catalans. Però també em consta que aquests darrers, el primer que fan en arribar a l'Illa, és comprar el diari local, per poder veure «el què s'hi cou». Un costum que, no cal dir-ho, trobo d'allò més intel·ligent!
Enguany em vull dirigir a vosaltres, benvolguts compatriotes (com deia sempre Jordi Pujol), amb la intenció, tal vegada pretensiosa, de suggerir-vos el tipus de relació que cal mantenir amb la gent que ens acull. Comprenc, millor que ningú, que esteu de vacances i que el vostre objectiu primordial és gaudir de tots els encants naturals, paisatgístics i, fins i tot gastronòmics, que l'Illa us ofereix. Però no només visiteu una terra, sinó també tota una societat. Heu de pensar que el Consell Insular de Menorca ha endegat una campanya publicitària que denomina «Bienvenidos», en la que consciencia els menorquins del tracte que cal dispensar als turistes. Ara bé, aquest és un camí d'anada i vinguda i tots hi hem de posar de la nostra part.
En efecte, el de Menorca és un poble molt acollidor, però també molt orgullós de la seva identitat, de la cultura i les tradicions que li són pròpies. Jo sempre he pensat que el fet de la insularitat pot estar en l'origen d'aquests dos vessants de la personalitat menorquina. No cregueu -aquest seria un greu error- que els homes i dones que us trobareu se senten catalans i jo diria que ni tan sols balears. Ells, i elles, són cent per cent menorquins. I encara us diria més, en el seu interior, són ciutadellencs, o ferreriencs, mercadalencs, alaiorencs, migjorners, maonesos, o des Castell o Sant Lluís i, fins i tot, fornellers. I que els vulguin assimilar a pobles d'altres latituds no els agrada gens ni mica.
Enguany tenim un perill més en aquest camí tan errat de la homogeneïtzació. M'estic referint, evidentment, al procés pel dret a decidir que estem vivint a Catalunya. No podem pretendre, de cap manera, fer pujar ningú al carro del sobiranisme. En la meva modesta opinió, cada territori de parla catalana ha de seguir la seva pròpia via. Penseu en el cas de València. Jo sempre he sentit a dir -i em sembla força cert- que molta culpa de l'espanyolisme que regna al sud del Delta de l'Ebre l'hem tinguda la gent del Principat, amb el nostre pancatalanisme, que pretenia envair-ho tot. I ara, després de moltes dècades, els empresaris valencians ja no es reuneixen amb el seu propi govern, tan tacat per la corrupció, sinó amb aquells que consideren que poden representar una alternativa. I què dir dels docents menorquins, entre ells els quatre directors d'instituts maonesos que van ser expedientats per la seva lluita en defensa del català a l'escola. Però deixem-los fer, si us plau!
Per tot això crec que integració vol dir, abans que res, respecte cap a l'altre. I us puc assegurar que nombrosos conciutadans nostres se n'han sortit, i molt bé. Molts s'han quedat a viure a Menorca, hi han establert comerços, s'han casat amb gent de l'Illa i quan han tornat, han estat els principals ambaixadors de Menorca a Catalunya. Jo no us deman tant, només us desitjo una estada immillorable, que gaudiu molt de l'Illa, de la seva gent i de les seves festes, pensant això, que són seves abans que de ningú més. Però que tots, des d'un respectuós segon pla, en podem fruir. I molt.
