Abelles. Petits insectes molsuts i empipadors, vestits amb un abric pelut i estrafolari, pantalons de ratlles grogues i negres, i ulleres fosques d'aviador. Atretes per l'olor encisadora que desprenen les flors en aixecar-se pel matí, pul·lulen d'una a l'altra, indecises, tastant sense vergonya el seu nèctar i escampant el pol·len d'un racó a l'altre del camp, sense dignar-se a abandonar la solteria i comprometre's amb algú. Sorolloses, suposen un incordi per qui les té al costat. El seu brunzit incessant és la inquietant melodia que anuncia un desastre imminent. La gent s'alarma, les esquiva com pot, les espanta a manotades o les mata sense compassió. Volen evitar acabar amb el seu fibló clavat a la pell i el verí a la sang. Per què existeixen, si són un ésser molest i insignificant?
Lletraferida
Un món sense brunzits
07/07/14 0:00
También en Opinión
- El fruto seco que fortalece los huesos y combate el envejecimiento
- Este es el postre que aporta colágeno, hierro y calcio a tu cuerpo
- Por qué deberías tomar zumo de limón por las mañanas
- Mercadona: Estas son las 7 novedades del mes de mayo
- Esta es la vitamina que forma colágeno en tus cartílagos y huesos