Monotonía electoral

Les declaracions d'un candidat han romput la monotonia i l'avorriment de la campanya electoral al Parlament Europeo. Decididament, l'aposta quotidiana per una nova manera de fer política és inajornable. No hi ha millora en l'enfocament, ni actuacions participatives més enllà dels debats o mítings. Imatges de la ferrada de cartells, observant les banderoles (per sort, poques), comprenem que encara no ens han entès. Del contrari, la primera retallada de l'Estat hagués vingut de l'aportació als partits per cada escó que obtingui el diumenge, 306 euros més que fa cinc anys, que sumen 32.508,74. També podria desaparèixer l'ajut de 0,19 cèntims per l'enviament de les paperetes a casa, que viatgen ràpidament de la bústia al perol del fems.

Noticias relacionadas

L'Illa caravana

Más noticias relacionadas

Mentre no arribi un nou estil en el que la ciutadania esdevingui l'eix central, com a objectiu principal i com a eina, amb actuacions ben concretes, continuarà el desinterès. Tot i així, diumenge cal acudir al lloc on s'ha articulat el discurs de l'austeritat, allà on ens couen aquelles retallades que tenim ben presents. Més cap aquí, les directives europees dicten l'ordenament jurídic, al que estem obligats a adaptar-nos -fins i tot- en les ordenances municipals.
Fem una crida als votants, malgrat la seva desil·lusió i avorriment. Anem a decidir les urnes, sense dubtar-hi. Perquè la llibertat és poder i votar també. El poder que tenim a les nostres mans -cosa poc comuna-, no ens el deixem perdre.